El projecte

Per entendre el projecte d’El Soguer resulta molt important explicar el procés. Des del primer moment que ens vam plantejar la construcció vam tenir clar que havia de ser una casa modesta; per tant, el primer que vam fer va ser asseure’ns i definir quines serien les nostres necessitats actuals i en els propers anys. Des de la nostra manera de ser i pensar, hagués estat incongruent construir una casa amb una despesa energètica tan baixa i sobredimensionar-la per a l’ús real que li donaríem.

Un cop decidit l’ús necessari de l’espai, vam començar a valorar diferents distribucions amb els arquitectes. Era un repte important, ja que volíem sectoritzar en la distribució les zones de descans de les zones d’activitat, així com les zones seques i les d’aigua. Tot això, sumat a que vam decidir que la distribució anés en acord al ritme horari de les persones que hi viuríem seguint la lògica del moviment solar. Així, per exemple, la finestra est de la cuina està ubicada en aquest punt perquè és on s’hi esmorzarà de bon matí i la zona sud de la casa és on hi ha el menjador, ja que serà la zona més transitada durant el dia.

A l’inici del planteig del projecte havíem valorat la possibilitat d’utilitzar materials propers i, ja que vivim en una comarca pagesa on es conrea molt cereal, volíem que l’element aïllant de la casa fos la palla. Després de les primers reunions de treball amb els arquitectes, ens vam adonar que fent la casa de palla perdíem prop de 20 centímetres de paret; com que teníem clar que volíem fer una casa d’una sola planta i l’ordenança municipal de Tona no ens permetia construir més superfície (140m2 pel volum de terreny del que disposem), vam decidir canviar el tipus d’aïllament a celulosa de paper reciclat.

Un cop decidit l’aïllament, vam començar a treballar en les obertures (portes i finestres) i, en aquest punt, vam contactar amb l’assessoria energètica, ja que en una casa passiva és molt important controlar l’entrada de sol i la pèrdua d’escalfor. Per la disposició de la casa al terreny, teníem molt clar que al cantó nord només hi tindríem la porta d’entrada i les obertres necessàries per garantir llum a les estances, en aquest cas, només una. Per altra banda, a cara sud, que és la zona de vida de la casa, volíem que estigués el més obert possible. És per això, que en aquesta zona hi ha ubicada una gran obertura en la qual, gestionant correctament l’ombrejat, es pot controlar  la incidència del sol dins de la casa.