El concepte

El concepte de casa passiva neix l’any 1979 als EUA, de la mà d’Edward Mazria. Aquest arquitecte estableix les bases d’una nova manera de construir que pretén, a partir de l’aplicació d’una sèrie de normes adaptades a cada cas concret, reduir al màxim les necessitats energètiques per a la climatització i funcionament de la llar. Al llarg d’aquest últims anys, el concepte de casa passiva ha evolucionat fins a convertir-se en un estàndard reconegut internacionalment a partir de la certificació alemanya “Passivhaus”.

 

Es calcula que l’estalvi que pot oferir una casa amb certificació “Passivhaus” pot representar entre un 75% i un 85% en comparació amb una casa convencional. La idea és simple: una casa prou ben aïllada consumirà molta menys energia, ja que reduirà la que es malbarata, com succeeix amb la majoria dels habitatges tradicionals. Les cases passives adaptades a l’estàndard “Passivhaus” permeten un estalvi d’energia de fins a un 90% respecte una llar convencional.

 

D’acord amb la normativa europea, els sistemes de consum gairebé nul, com és el cas de “Passivhaus”, seran d’aplicació obligatòria l’any 2020 per a habitatges nous i al 2018 per a edificis públics de nova construcció.

 

L’estàndard de disseny sostenible “Passivhaus” no és una marca, sinó un conjunt de mètodes verificats per a la conservació de l’energia. Aplicant simples tècniques de disseny sostenible i especificacions d’aïllament i reducció de pèrdues de calor, els habitatges nous o reformats reduiran el seu consum de forma gairebé increïble en benefici de la qualitat de vida dels usuaris, amb un gran estalvi econòmic i una important contribució al planeta. Aquests estalvis s’obtenen tant en climes molt freds – el sistema s’ha ideat a Alemanya – com en climes càlids. Les cases passives fan un ús eficient del sol i de les fonts de calor internes, persones i electrodomèstics i utilitzen un sistema de recuperació de calor, fent innecessaris els sistemes de calefacció convencionals, fins i tot als hiverns més freds. A l’estiu, s’apliquen tècniques de refredament passiu, ombrejat i refredament aprofitant la temperatura de la terra, per refrigerar els habitatges sense consumir energia elèctrica. A més, aquestes cases augmenten el nivell de confort gràcies a l’excel·lent aïllament dels sorolls de l’exterior i a la distribució equilibrada de la temperatura a tota la casa, ja que està permanentment ventilada amb aire net mitjançant un sistema de ventilació amb una unitat de recuperació de calor d’alta eficiència.

Els 5 principis en què es basa la casa passiva sota l’estàndard “Passivhaus” són:

 

1. Aïllament adequat

És com portar una bona jaqueta d’hivern, tampoc necessita calefacció. És beneficiós tant a l’hivern com a l’estiu. Depenent del clima, s’ha d’optimitzar el gruix de l’aïllament tèrmic. Com a exemple a Girona necessitarem 25 cm d’aïllament, a Barcelona 15 cm i a Múrcia 5 cm.

 

2. Cap fuga d’aire

No hi pot haver ni un sol forat al revestiment: ni petit, ni gran, per on deixar escapar l’aire cap a l’exterior. Els buits són el “punt feble” del sistema, de manera que s’ha de posar molta atenció a la ubicació i col·locació de les finestres. S’ha d’utilitzar doble o triple vidre farcit amb gas aïllant a portes i finestres.

 

3. Sense ponts tèrmics

Un pont tèrmic és com una carretera per l’energia: per on la calor o el fred viatja i es malgasta. A l’actualitat, la majoria de les nostres cases disposen de ponts tèrmics a parets, terres, sostres i finestres que deixen que part de la calor o el fred que generem no s’aprofiti i consumim més energia de la necessària. Per evitar-ho, hi ha tècniques com no interrompre la capa d’aïllament i sistemes amb ruptura de pont tèrmics per a les finestres.

 

4. Les cases necessiten finestra d’altes prestacions

En la majoria dels casos, amb triple vidre, perfil d’alta eficiència i ferratges que garanteixin la seva hermeticitat. S’han d’orientar adequadament per a què el sol pugui escalfar a l’hivern i hi hagi un bon control solar a l’estiu.

 

5. Sistema de ventilació controlada

Consisteix en garantir un aire interior net i saludable sense perdre el fred o calor interior. Es reaprofita la calor que generen les persones i els electrodomèstics a través d’un sistema de ventilació mecànica i es preescalfa o refreda, segons l’estació, l’aire net entrant abans d’expulsar a l’exterior l’aire viciat a través d’un equip d’intercanvi de calor. D’aquesta manera l’energia necessària per acondicionar els ambients és molt petita.

Amb aquests cinc principis, l’habitatge resulta més saludable i còmode, s’estalvien diners gràcies a un baix consum d’energia i reduïm l’emissió de contaminants a l’atmosfera.