La certificació

Certificació Passivhaus

Què és? On neix? Qui ho gestiona?

Els estàndards que fan possible la certificació “Passivhaus” van ser ideats originalment pels professors Bo Adamson, de la Universitat Sueca de Lund, i Wolfgang Feist, de l’Institut Alemany d’Edificació i Medi Ambient l’any 1988. L’estàndard d’estanqueitat d’una llar es va incorporar per primer cop l’any 1991 a l’activitat del Passivhaus Institut. Així, els habitatges inclosos en el llistat de cases passives són reconeguts per tenir un consum energètic reduït i per l’esforç de les persones que hi habiten per consumir energèticament de manera sostenible.

Els estàndards que permeten que una casa sigui reconeguda sota el segell “Passivhaus” són:

El Passivhaus Institut és l’organisme que regeix la certificació de les cases i la constant revisió i millora dels estàndars. També, s’encarrega de la certificació d’elements de construcció (tancaments, instal·lacions…) i constructors. Alhora, organitza seminaris i publica informació rellevant sobre aquesta matèria. Amb seu a Darmstadt (Alemanya), gestiona les certificacions de cases a tot el món i les incorpora a una base de dades que es pot consultar a través de la seva pàgina web. A l’Estat espanyol hi ha la PEP (Plataforma Edificaciò Passivhaus) on hi ha molta informació, referències i projectes a nivell de península ibèrica. A Catalunya no ens consta que, per ara, hi hagi cap plataforma anàloga.